dimarts, 27 de gener de 2015

Recomanem: Vint-i-nou contes menys


La recomanació d'avui pot ferir la sensibilitat d'algunes persones. Es tracta de de Vint-i-nou contes menys, d'Eduard Márquez, publicat per Empúries (2014).

Trenta-dos contes àcids, escrits amb agilitat i precisió, que fan dubtar al lector de si és davant d'un conjunt de relats d'humor negre, o de la condensació més sàvia de la misèria humana. 

Sigui com sigui, petites joies entre aquests relats.

diumenge, 11 de gener de 2015

Recomanem: León de biblioteca

La recomanació d'avui és un conte que els Reis han tingut el gust de regalar-me. Es tracta de León de biblioteca de Michelle Knudsen, publicat per Ekaré (2010). 


Una tarda qualsevol, a una biblioteca hi entra un lleó. L'escàndol no triga en arribar, però la indulgència de la bibliotecària, que valora adequada la presència del lleó mentre no transgredeixi cap norma, calma els ànims generals. 

Un bon dia però, el felí haurà de saltar-se una norma sagrada per tal d'ajudar a la seva amiga bibliotecària, qui li ha contagiat l'amor pels llibres i els contes, i des d'aleshores i de forma excelsa, donaran un nou valor a les normes de convivència a la biblioteca.

Un conte meravellós per a narrar, amb unes il·lustracions (Kevin Hawkes) dignes de ser mirades amb deteniment, i sobretot, una història d'impossibles que fan trontollar fins i tot les normes més estrictes. Això sí: contagiant passió pel màgic món de les biblioteques.

dijous, 8 de gener de 2015

L'AEDA fa cinc anys

L'associació Espanyola de Narració Oral està de celebració: els seus primers 5 anys de vida. L'enhorabona a tots els companys/es!

dilluns, 5 de gener de 2015

Feliç nit de conte

Explica la història que n'eren tres i venien de lluny. Que un bon dia, uns quants van donar-te tot d'arguments per convèncer-te que no eren tres, ni venien d'Orient, que eren dos o un - en funció del cas- i que no eren ni màgics ni exòtics.

                                


Jo, que mai he pillat cap dels dos ni màgics ni exòtics col·locant regals al meu sofà, continuo pensant que són tres, que venen de molt lluny i que han escoltat el que em faria il·lusió. 

Al cap i a la fi, la màgia existeix per qui vol creure en ella.