Necessitats lectores per edats

En una de les nostres visites a la biblioteca, hem trobar una guia amb les necessitats lectores descrites per edats que ens ha semblat d'allò més encertada:

De 0 a 3 anys:
Llibres de roba i plàstic.
Per llegir amb el cos, fets de materials suaus i manipulables.
Que et conviden a la interacció.
Il·lustracions fàcils de reconèixer.
Històries simples, amb elements significatius per al nen/a.
Llibres il·lustrats amb imatges grans i poca lletra.
Llibres amb cançons de bressol i cançons rimades per cantar conjuntament.

De 3 a 6 anys:
Contes populars.
Relats curts il·lustrats.
Temes de la vida quotidiana.
Llibres d'endevinalles fàcils.
Contes per aprendre les lletres, els colors, les formes i els animals.
Llibres que tracten d'emocions comuns.
Llibres per conèixer el món que els envolta.

De 7 a 10 anys:
Llibres per llegir autònomament, senzills i gràfics.
Relats d'aventures, jocs, amics.
Llibres-joc on els nens hagin de cercar elements, endevinar, buscar diferències, cercar objectes amagats, etc.

Crear un conte amb els nens/es

La web que us presentem avui, permet crear un conte personalitzat amb l'ordinador, a la mida de cada nen i nena, o de cada nen/a i adult que l'acompanya. Si voleu donar-hi un cop d'ull, ho podeu fer aquí. 

Articles sobre Narració Oral AEDA

L'associació Espanyola de Narració Oral ofereix per a tot el públic una sèrie d'articles escrits per narradors i narradores orals en actiu sobre els aspectes vinculats a la narració i els contes.

Val la pena destinar una estona a llegir-los amb deteniment. L'enllaç on els podeu trobar: Articles Narració Oral (AEDA)

Revista AEDA

Si no coneixeu aquesta Associació, val la pena donar un cop d'ull a la seva web. Cada mes hi pengen un butlletí amb articles molt interessants vinculats amb la narració oral.

http://narracionoral.es/index.php/es/

Decálogo del perfecto cuentista (Quiroga)

El decálogo de hoy es de Horacio Quiroga:

I

Cree en un maestro —Poe, Maupassant, Kipling, Chejov— como en Dios mismo.

II

Cree que su arte es una cima inaccesible. No sueñes en domarla. Cuando puedas hacerlo, lo conseguirás sin saberlo tú mismo.

III

Resiste cuanto puedas a la imitación, pero imita si el influjo es demasiado fuerte. Más que ninguna otra cosa, el desarrollo de la personalidad es una larga paciencia.

IV

Ten fe ciega no en tu capacidad para el triunfo, sino en el ardor con que lo deseas. Ama a tu arte como a tu novia, dándole todo tu corazón.

V

No empieces a escribir sin saber desde la primera palabra adónde vas. En un cuento bien logrado, las tres primeras líneas tienen casi la importancia de las tres últimas.

VI

Si quieres expresar con exactitud esta circunstancia: "Desde el río soplaba el viento frío", no hay en lengua humana más palabras que las apuntadas para expresarla. Una vez dueño de tus palabras, no te preocupes de observar si son entre sí consonantes o asonantes.

VII

No adjetives sin necesidad. Inútiles serán cuantas colas de color adhieras a un sustantivo débil. Si hallas el que es preciso, él solo tendrá un color incomparable. Pero hay que hallarlo.

VIII

Toma a tus personajes de la mano y llévalos firmemente hasta el final, sin ver otra cosa que el camino que les trazaste. No te distraigas viendo tú lo que ellos pueden o no les importa ver. No abuses del lector. Un cuento es una novela depurada de ripios. Ten esto por una verdad absoluta, aunque no lo sea.

IX

No escribas bajo el imperio de la emoción. Déjala morir, y evócala luego. Si eres capaz entonces de revivirla tal cual fue, has llegado en arte a la mitad del camino.

X

No pienses en tus amigos al escribir, ni en la impresión que hará tu historia. Cuenta como si tu relato no tuviera interés más que para el pequeño ambiente de tus personajes, de los que pudiste haber sido uno. No de otro modo se obtiene la vida del cuento.

Fuente: http://www.literatura.us/quiroga/decalogo.html

Web: Bufallums

Titelles fetes amb autèntic art, una preciositat íntegrament elaborada a mà per la Dolors i l'Assumpta. El complement perfecte per poder narrar uns bons contes.

També fan ninots a mida i personalitzats, que poden convertir-se en un regal especial.

Tenen l'èxit assegurat entre els petits!

http://www.bufallums.com/

Story cubes

Avui m'han fet un regal. D'aquells que fan il.lusió perquè no s'esperen, perquè són perquè sí. M'han regalat un joc que es diu "Story cubes". Es tracta d'un joc de daus que a cada cara hi tenen un dibuix amb els que s'han d'snar improvisant històries.
Un joc per fomentar la creativitat, l'humor i les ganes de sentir i explicar contes!!! Apte per totes les edats i combinacions possibles (per jugar sol/, en parella o en grup).

Decálogo del escritor (Monterroso)

Hoy otro decálogo sobre el arte de escribir cuentos. Esta vez, del gran Augusto Monterroso:

Primero.

Cuando tengas algo que decir, dilo; cuando no, también. Escribe siempre. 

Segundo.

No escribas nunca para tus contemporáneos, ni mucho menos, como hacen tantos, para tus antepasados. Hazlo para la posteridad, en la cual sin duda serás famoso, pues es bien sabido que la posteridad siempre hace justicia. 

Tercero.

En ninguna circunstancia olvides el célebre dictum: "En literatura no hay nada escrito". 

Cuarto.

Lo que puedas decir con cien palabras dilo con cien palabras; lo que con una, con una. No emplees nunca el término medio; así, jamas escribas nada con cincuenta palabras. 

Quinto.

Aunque no lo parezca, escribir es un arte; ser escritor es ser un artista, como el artista del trapecio, o el luchador por antonomasia, que es el que lucha con el lenguaje; para esta lucha ejercítate de día y de noche.

Sexto.

Aprovecha todas las desventajas, como el insomnio, la prisión, o la pobreza; el primero hizo a Baudelaire, la segunda a Pellico y la tercera a todos tus amigos escritores; evita pues, dormir como Homero, la vida tranquila de un Byron, o ganar tanto como Bloy. 

Séptimo.

No persigas el éxito. El éxito acabó con Cervantes, tan buen novelista hasta el Quijote. Aunque el éxito es siempre inevitable, procúrate un buen fracaso de vez en cuando para que tus amigos se entristezcan. 

Octavo.

Fórmate un público inteligente, que se consigue más entre los ricos y los poderosos. De esta manera no te faltarán ni la comprensión ni el estímulo, que emana de estas dos únicas fuentes. 

Noveno.

Cree en ti, pero no tanto; duda de ti, pero no tanto. Cuando sientas duda, cree; cuando creas, duda. En esto estriba la única verdadera sabiduría que puede acompañar a un escritor. 

Décimo.

Trata de decir las cosas de manera que el lector sienta siempre que en el fondo es tanto o más inteligente que tú. De vez en cuando procura que efectivamente lo sea; pero para lograr eso tendrás que ser más inteligente que él. 

Undécimo.

No olvides los sentimientos de los lectores. Por lo general es lo mejor que tienen; no como tú, que careces de ellos, pues de otro modo no intentarías meterte en este oficio. 

Duodécimo.

Otra vez el lector. Entre mejor escribas más lectores tendrás; mientras les des obras cada vez más refinadas, un número cada vez mayor apetecerá tus creaciones; si escribes cosas para el montón nunca serás popular y nadie tratara de tocarte el saco en la calle, ni te señalará con el dedo en el supermercado. 

Fuente: http://www.loscuentos.net/forum/4/27/

Recomanem: La carícia de la papallona

De nou, un conte per treballar la pèrdua. Es tracta de "La carícia de la papallona" de Christian Voltz, publicat per Kalandraka (2007).

Un avi i el seu nét conversen sobre la mort de l'àvia mentre planten coses a l'hort. D'una forma poètica, senzilla i amb un punt d'humor, aproxima als infants a entendre les absències presents que ens acompanyen.

Web: Cuentos de cien palabras

En aquest bloc hi podem trobar els contes de Jordi Cebrián escrits exactament en 100 paraules. 

Escrits amb enginy; capaços de condensar, en una mitjana de nou línies, històries i metàfores apassionants.

Una festa pels sentits! Molt recomanable.

http://cienpalabras.blogspot.com.es/

Recomanem: El parèntesi més llarg

La recomanació d'avui és El parèntesi més llarg, de Tina Vallès i publicat per l'editorial Proa.

Es tracta d'un llibre amb contes curts per delir-se, que, si bé tenen una mida reduïda, és inversament proporcional a la seva intensitat i potència.

Històries quotidianes esplèndides. Un plaer de lectura.

Recomanem: La granota alegre

La granota alegre, de Jack Tickle, editat per Combel, és una recomanació per als nadons que queden completament bocabadats amb aquest conte pop-up, d'on van emergint animals i colors en tres dimensions a mida que avancen les pàgines.

És un recurs interessant per anar explicant als més petitons els animals i en funció de l'edat es pot vincular a alguna història senzilla.

Consejos sobre el arte de escribir cuentos (Bolaño)

Este es el dodecálogo de Roberto Bolaño, para los que tomen el reto de escribir cuentos:

Nunca abordes los cuentos de uno en uno. Honestamente, uno puede estar escribiendo el mismo cuento hasta el día de su muerte. 

Lo mejor es escribir los cuentos de tres en tres, o de cinco en cinco. Si te ves con energía suficiente, escríbelos de nueve en nueve o de quince en quince. 

Cuidado: la tentación de escribirlos de dos en dos es tan peligrosa como dedicarse a escribirlos de uno en uno, pero lleva en su interior el mismo juego sucio y pegajoso de los espejos amantes. 

Hay que leer a Quiroga, hay que leer a Felisberto Hernández y hay que leer a Borges.

Hay que leer a Rulfo, a Monterroso, a García Márquez. Un cuentista que tenga un poco de aprecio por su obra no leerá jamás a Cela ni a Umbral. Sí que leerá a Cortázar y a Bioy Casares, pero en modo alguno a Cela y a Umbral. 

Lo repito una vez más por si no ha quedado claro: a Cela y a Umbral, ni en pintura. 

Un cuentista debe ser valiente. Es triste reconocerlo, pero es así. 

Los cuentistas suelen jactarse de haber leído a Petrus Borel. De hecho, es notorio que muchos cuentistas intentan imitar a Petrus Borel. 

Gran error: ¡Deberían imitar a Petrus Borel en el vestir! ¡Pero la verdad es que de Petrus Borel apenas saben nada! ¡Ni de Gautier, ni de Nerval!

Bueno: lleguemos a un acuerdo. Lean a Petrus Borel, vístanse como Petrus Borel, pero lean también a Jules Renard y a Marcel Schwob, sobre todo lean a Marcel Schwob y de éste pasen a Alfonso Reyes y de ahí a Borges. 

La verdad es que con Edgar Allan Poe todos tendríamos de sobra. 

Piensen en el punto número nueve. Uno debe pensar en el nueve. De ser posible: de rodillas.

Libros y autores altamente recomendables: De lo sublime, del Seudo Longino; los sonetos del desdichado y valiente Philip Sidney, cuya biografía escribió Lord Brooke; La antología de Spoon River, de Edgar Lee Masters; Suicidios ejemplares, de Enrique Vila-Matas. 

Lean estos libros y lean también a Chéjov y a Raymond Carver, uno de los dos es el mejor cuentista que ha dado este siglo.

Fuente: http://creacion-literaria.ech.es/blogs/2012/03/29/los-12-consejos-de-roberto-bolano/

Recomanem: Siete ratones ciegos

La recomanació d’avui és Siete ratones ciegos, d’Ed Young i publicat per Ediciones Ekaré (2000). 

Amb una senzillesa magristral narra la història de ratolins que perceben individualment diferents objectes en observar el mateix, ja que ho miren des d’òptiques diferents, i només quan ho comparteixen s’adonen que és un elefant i no cap dels objectes que asseguraven.

Bon conte per iniciar el debat sobre la visió parcial que ens ofusca davant els conflictes, situacions, etc.

Recomanem: Contes d'Isabel

Avui un recull de històries per adults que fa anys que m'acompanya: "Contes d'Isabel", d'Isabel-Clara Simó, publicat per Columna (1999).

Traçades magistralment, aquestes històries narren moments vitals de diferents personatges, amb un humor àcid de vegades, amb ironia i resignació d'altres. Contes que no deixen indiferents i que poden rellegir-se diverses vegades, ja que amb cada lectura, el lector pot interpretar, comprendre o sentir coses completament diferents.

Recomanem: Epaminondes

Epaminondes, adaptació d'Eulàlia Valeri, publicat per l'editorial la Galera, és un conte de la tradició afroamericana carregat d'humor i de malsentesos. 

Epaminondes, a cavall entre la inocència i la incompetència, ens regala un pretext excel·lent per abordar les dificultats en la comunicació i, de passada, riure una bona estona.

Recomanem: La mala reputació

Avui, una recomanació per adults: els contes de la Bel Olid recollits a La mala reputació, una delícia pels amants de la narrativa curta i de les emocions fortes. Publicat per l'editorial Proa (2012).

Històries quotidianes i punyents, que podria narrar la veïna del quart segona o algú que viu a vint hores d'avió d'on vivim. 

Molt recomanable per llegir els contes de forma dosificada, perquè cadascun té un temps de digestió de dues hores de mitjana, si bé el plaer de llegir-los en duplica la satisfacció.

Recomanem: Detrás del muro

La recomanació d'avui és defecte professional. Aquells infants que han de conviure amb els seus pares complint condemna a presó sovint no entenen res del que els passa i senten una muntanya russa d'emocions que a vegades els adults, per preservar-los, no sabem acompanyar de forma prou impecable. 

Es tracta de Detrás del muro, de Isabelle Carrier i Elsa Valentin, publicat per editorial Juventud (2011). 

Narrat des del punt de vista d'un infant el pare del qual és a la presó, és un bon llibre per ajudar als petits que viuen aquestes circumstàncies a entendre què poden sentir quan estan separats dels seus pares durant una llarga temporada. 

Un bon recurs per educadors/es, mestres, psicopedagogs/es, etc.

Recomanem: Filbert, el diablillo bueno

La recomanació d'avui és una de les meves adquisions de Sant Jordi.

Es tracta de Filbert, el diablillo bueno, de Hiawyn Oram i Jimmy Liao, publicat per l'editorial Bárbara Fiore (2013).

El conte narra la història d'un petit diable que per més que ho intenta, no aconsegueix ser tan dolent com tothom espera d'ell. Castigat per no comportar-se com un veritable dimoni, té la oportunitat de conèixer Florinda, una angeleta a qui no agrada gens haver de portar-se bé. 

Traçant una història amb humor, el llibre és un bon pretext per abordar els prejudicis, la pressió del grup i social, i la necessitat de sentir-se a gust amb un/a mateix/a, malgrat l'etiqueta que decideixin posar-nos. Molt recomanable.

Recomanem: Això és casa meva

Avui recomanem un conte molt visual (gairebé sense text) que ajuda als nens a entendre que posar fronteres per delimitar allò que és seu, també té conseqüències. Es tracta de Això és casa meva, publicat per l'editorial Joventut (2008), de Jérome Ruillier. 

Un infant marca amb guix el seu territori, però ni els cargols, ni els núvols, ni les fulles dels arbres entenen de fronteres... fins que un altre nen s'acosta per jugar amb el protagonista i marxa en veure la frontera que aquest ha dibuixat. Només aleshores s'adona que prohibir l'entrada al seu espai té un preu massa alt. 

És un conte excel·lent per acompanyar els petits que estan a l'etapa del "això és meu".