Contes a la Casa Usher

Demà ens rebran petits de 2 anys per sentir contes a la Casa Usher. Hem preparat varies sorpreses!!!
Esperem estar a l'alçada d'un públic tan especialista en contes :)

Contes a la llibreria Atzavara

Ahir vam orquestar contes amb tot tipus d'instruments i sons, gràcies a l'Albert i la Berta, de la Llibreria Atzavara, al barri de gràcia, i per suposat a les famílies que van ajudar a que la música i els contes tinguessin un so brillant.

Hi tornem el dia 18/02 amb Contes cuits al forn de llenya... ens ajudareu a cuinar-los?

Sessió de contes a la llibreria Atzavara

Ha estat un matí fantàstic de contes! Gràcies a tots els infants i famílies per fer especial aquest dia!

El proper 20 de febrer, us esperem a la sessió de contes de l'Atzavara!!!

Microrelats

T'agraden els contes curts? Aquells que es llegeixen amb un cop d'ull? Cada setmana Pati de contes publica un microrelat a facebook.

Ens encantarà trobar-te per allà!

Contes a l'Escola Bressol Casa dels Nens

Us deixo un trosset de la sessió de contes d'aquest matí a l'Escola Bressol la Casa dels Nens, a Barcelona! 

Contes de Sant Jordi

Si voleu explicar contes de Sant Jordi als més petits, en aquest bloc i teniu un recull interessant: la llegenda vista des dels diferents personatges, contes de dracs, princeses, roses, cavallers. Per triar i remenar!

Recomanem: Emocionario

La recomanació d'avui és un àlbum il·lustrat per treballar el creixement emocional. És Emocionario, de Cristina Nuñéz i Rafael Valcárcel, publicar per Palabras Aladas i il·lustrat per 22 artistes (2013).

Cada pàgina conté una descripció de cada sentiment / emoció, les conseqüències que tenen en nosaltres mateixos i les relaciona amb altres emocions. Acompanyat d'una il·lustració ben seleccionada, ajuda a petits i grans a entendre les emocions i poder-ne parlar obertament.

També ofereix la possibilitat d'ampliar el treball amb unes fitxes i guia que es poden descarregar des de la seva web.

Recomanem Gats al Parc

 

En una altra ocasió ja hem recomenat els contes per adults de l'Alba Dedeu, la seva autora. Aquests set contes són retalls de vida de vida quotidiana, amb històries aparentment simples, però amb una gran trascendència.

Si us agraden les històries ben lligades, aquesta és una bona opció.

Gats al parc, d'Alba Dedeu. Publicat per Proa editorial (2011). Va valer el Premi Mercè Rodoreda.

Recomanem: è mio!

Cada vegada que viatjo i tinc la oportunitat, porto cap a casa un conte. A la meva estada a Roma em va enamorar È mió! de Leo Lionni, de l'editorial Fatatrac (2006). Desconec si es troba traduït al castellà o català, però és un conte fantàstic per treballar el valor de compartir les coses, l'altruisme, l'amistat. 

Recomanem: Jack i la Mort

El conte d'avui recupera un conte tradicional anglès sobre la Mort. L'edita OQO editorial, i és Tim Bowley. Jack y la Muerte (2012) narra la trobada entre la Mort i Jack, que amb enginy mira d'esquivar la Mort per tal que no s'endugui la seva mare encara... una història tendra que ajuda a comprendre que la Mort és una etapa més de la vida.

Recomanem: El globito rojo

La recomanació d'avui és un clàssic que no falta a cap prestatge dels amants del contes. Es tracta de El globito rojo (2006) de Iela Mari. 

És un deliciós conte narrat amb imatges, que no necessita cap paraula per seduïr-nos. I si no ho sabeu encara, us convidem a comprovar-ho per vosaltres mateixos. 

Microrelats

T'agraden els relats breus, brevíssims, petits, esfilagarçats? Cada setmana en publiquem al facebook i al twitter de Patidecontes. Te'ls perdràs?

Recomanem: León de biblioteca

La recomanació d'avui és un conte que els Reis han tingut el gust de regalar-me. Es tracta de León de biblioteca de Michelle Knudsen, publicat per Ekaré (2010). 

Una tarda qualsevol, a una biblioteca hi entra un lleó. L'escàndol no triga en arribar, però la indulgència de la bibliotecària, que valora adequada la presència del lleó mentre no transgredeixi cap norma, calma els ànims generals. 

Un bon dia però, el felí haurà de saltar-se una norma sagrada per tal d'ajudar a la seva amiga bibliotecària, qui li ha contagiat l'amor pels llibres i els contes, i des d'aleshores i de forma excelsa, donaran un nou valor a les normes de convivència a la biblioteca.

Un conte meravellós per a narrar, amb unes il·lustracions (Kevin Hawkes) dignes de ser mirades amb deteniment, i sobretot, una història d'impossibles que fan trontollar fins i tot les normes més estrictes. Això sí: contagiant passió pel màgic món de les biblioteques.

Contes de Nadal

Si voleu dos contes divertits i originals de Nadal, no us decebran aquestes dues propostes de l'editorial Baula:

"El tió al país dels contes", dels companys Vivim del cuentu, forma part de la col·lecció Contes desexplicats. Aventures del tió entre els personatges dels clàssics dels contes, provoquen rialles a cada pàgina.

L'altra proposta, "Bon Nadal", de l'Enric Larreula, també molt divertida, gira entorn d'una assamblea d'animals que es proposen fer un dinar de Nadal com els humans. Els problemes arriben quan han de començar a decidir quin serà el menú...

Recomanem: Les millors rondalles d'Andersen

En els ambulatoris dels narradors orals, els metges de capçalera sempre recepten aquests tipus de clàssics. Tenen efectes sobre la manca d'inspiració i els atacs de nostàlgia.

Es tracta de "Les millors rondalles de Hans Christian Andersen", publicades per Combel editorial (2007). Hi podreu trobar clàssics com l'aneguet lleig, la princesa del pèsol o el soldadet de plom.

Recomanem: Todos menos uno

La recomanació d'avui és el conte "Todos menos uno", publicat per Libros del Zorro Rojo (2011).

Un pèsol decideix anar a recórrer món i es va trobant amb diferents personatges, i decideix quedar-se amb el que més li agrada de cadascun d'ells. Així, sense por a ser diferent, es va convertint en un pèsol singular. 

Un conte amb molt humor, que fa riure als més petits i els transmet el valor de la diferència com un element que suma i que, lluny de fer-nos por, ens ajuda a créixer i ser especials.

Recomanem: Històries imprevistes

Avui un clàssic de Roald Dahl: Històries imprevistes, publicat per l'Editorial Empúries (2005). És un recull de setze relats plens d'humor negre i trames inesperades. Històries que no deixen indiferents i que tenen l'empremta de Dahl, amb un estil tan propi que l'allunya de la resta d'escriptors de narrativa curta.

L'equilibri perfecte entre l'humor, la sàtira, l'enginy i la magistralitat de la narració, el domini del terror i l'absurd.

Una lectura diferent per als vespres de tardor quan comença a refrescar.

Recomanem: Cuando el mundo era joven todavía

A vegades tenim llibres a casa que considerem tresors i que per mil motius queden oblidats durant una temporada. Res és comparable al plaer de retrobar-los i rellegir-los, potser per algun efecte màgic que tenen els bons llibres sobre l'ànima.

Un company narrador l'altre dia va informar-nos de la mort de l'autor d'aquest fantàstic llibre de contes. Es tracta de Cuando el mundo era joven todavía, de Jürg Schubiger, publicat per Anaya (1997). 

Només puc definir-lo amb dues característiques: un llibre sense edat, perquè arriba a tot tipus de públic; i tremendament divertit. 

L'autor separa els contes per blocs temàtics: cielo y tierra, cosas, animales, nombres, enigmas y magia y otra vida.

Un plaer a l'abast de tota la família, d'un bon grup d'amics, o de qualsevol amb ganes de passar una bona estona. Des d'aquí el meu petit homenatge a Jürg Schubiger, pel seu gran enginy.

De pulpos y otras lecciones

El médico tuvo que usar toda la artillería para capturar a ese pulpo-tumor. Bombas, cañones y cuchilladas acabaron dando la victoria al doctor. 

El pulpo fue devuelto inmediatamente al mar, donde sus especies amigas analizaron en asamblea qué motivos llevaron al pulpo-tumor a arraigarse en terreno de secano, en el hombro de aquella muchacha.

El rumor recorrió océanos y llegó hasta una punta del Pacífico donde el primer monstruo-tumor ilustró a las demás especies marinas: el pulpo-tumor había escogido a su víctima para mostrarle lo que sus ojos no fueron capaces de mostrarle. Contó que aquella chica debía haber olvidado a menudo que esforzarse tanto solo se justifica si es correspondido, y que no hay trabajo que compense dicho esfuerzo. 

Por eso, y porque era una muchacha acogedora y fugitiva de las batas blancas, había albergado a su huésped durante años.

El rumor de vuelta al Mediterráneo añadía que la chica debía agradecer al pulpo-tumor su sabia lección y, en adelante, escoger con precisión científica dónde depositar sus esfuerzos y energías.

El pulpo-tumor continua nadando por mares y océanos, buscando un nuevo hombro donde posarse para narrar -con incisiones, doctores y artillería incluidas- lo que las personas ya saben, pero a menudo no aplican.

(Ojalá lo hubiese aprendido antes.)