La bossa de la piscina li pesa més que de costum. Potser
és l’espuma nova pels cabells el que pesa trenta grams massa.
Quan surt al carrer el dia està núvol i se n’adona que no
podrà prendre el sol. El cotxe fa un esbufec quan gira la clau del contacte i
només imagina la factura que li suposarà silenciar el seu vehicle.
Ha dormit només tres hores i sols desitja capbussar-se
sota l’aigua, perquè així se li glacen els pensaments.
Com que el cotxe no arrenca, passa pel quiosc i compra l’Ara
com cada cap de setmana. Està tan emprenyada que no recorda que és dissabte.
Quan s’està canviant al vestidor, el diari cau a terra
deixant visible la contraportada. L’article de la Tatiana Sisquella atrapa la
seva atenció com cada setmana. Mig despullada comença a acariciar les paraules amb
els seus ulls. Des d’aleshores oblida el cotxe, el dia rúfol, les dues hores de
son i que avui s’ha llevat amb el peu esquerre. Un miracle així només podien
ser la paraules de la Tati.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada