dissabte, 5 de juliol de 2014

La columna de la Tati

La bossa de la piscina li pesa més que de costum. Potser és l’espuma nova pels cabells el que pesa trenta grams massa.
Quan surt al carrer el dia està núvol i se n’adona que no podrà prendre el sol. El cotxe fa un esbufec quan gira la clau del contacte i només imagina la factura que li suposarà silenciar el seu vehicle.
Ha dormit només tres hores i sols desitja capbussar-se sota l’aigua, perquè així se li glacen els pensaments.
Com que el cotxe no arrenca, passa pel quiosc i compra l’Ara com cada cap de setmana. Està tan emprenyada que no recorda que és dissabte.

Quan s’està canviant al vestidor, el diari cau a terra deixant visible la contraportada. L’article de la Tatiana Sisquella atrapa la seva atenció com cada setmana. Mig despullada comença a acariciar les paraules amb els seus ulls. Des d’aleshores oblida el cotxe, el dia rúfol, les dues hores de son i que avui s’ha llevat amb el peu esquerre. Un miracle així només podien ser la paraules de la Tati.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada