dimecres, 23 d’abril de 2014

Feliç Sant Jordi!

Sant Jordi cavalca entre paraules marejades de passar de mà en mà. El seu cavall transita d'Almudena Grandes a García Márquez, i d'Augusto Monterroso a Benedetti.

Mentrestant el drac i la princesa, desubicats, cauen del conte perquè un nen petit el sacseja amb força. De sobte, són al centre de Rambla Catalunya i un abisme de peus i gossos els comencen a atacar sense adonar-se'n que avui els protagonistes són ells.

- No hauríem de ser als peus d'aquests gegants inútils amuntegats que no saben què busquen! - diu el drac exasperat.

La princesa no té temps de lamentar-se. Sent tant de pànic que comença a córrer i es fa una ferida amb les sabates noves. Un bon raig de sang comença a tintar el paviment de Plaça Catalunya. Un bon raig que, per cert, no veu ningú més que el gos gegant que avança saltant amb la seva llengua fora delint-se per llepar el terra; mentre la princesa pujada sobre el drac corre en busca de Sant Jordi.

Finalment, a quarts de nou, els tres amics es troben al mig de Gràcia. Sant Jordi està signant llibres a Casa Anita i la princesa, desmaiada per la seva ferida al peu, acaba demanant al drac que la venti.

- Seria hora de tornar al llibre, no us sembla?
- Mmmm... - pensen tots tres alhora - Allarguem una estoneta més l'aventura? La resta de l'any som entre les quinze pàgines de sempre!

I els següents minuts tots tres resten en silenci, imaginant com seria viure sempre fora del conte, amb quines paraules voldrien barallar-se perquè els ocupen l'espai o quins ulls voldrien que els acaronessin a les nits... i comença, només aleshores, el seu somni de Sant Jordi.

2 comentaris:

  1. Increiblement original!!!!!molt intrigant i divertida!!! Potser hi trobem a faltar l'altra atravessant la frontera invisible!!!!!!!

    ResponElimina